1- Pràctica de la consciència corporal a través de la consciència de la respiració. Connectant amb com respirem i com ens sentim corporalment ens connectem amb l’aquí i l’ara de com estem, tal i com som. Guanyem acceptació i autoestima.
2- Des d’aquesta respiració conscient, emetem so quan expirem. Quan emetem so, tal i com estem, sense exigir-nos un resultat estètic, ens alliberem de tensions corporals i emocionals d’una manera natural i amable. Podem reduïr l’estrès, l’ansietat i fins i tot les sensacions doloroses.
3- Quan cantem conjuntament fem un doble exercici d’escolta: m’escolto la meva veu tal com és i escolto la música i la veu de les altres persones tal com és. A partir d’aquí sorgeix el joc d’empastar veus gràcies a l’empatia que totes i tots posem en pràctica (els músics també!). Entre totes i tots transformem la música en una col·laboració conjunta.
4- La coordinació amb el propi cos i la pròpia veu en coordinació amb la resta del grup pot crear moments d’una profunda relaxació mental que ens apropi a un estat de consciència d’unitat. Si obrim la ment sense intenció podem connectar amb la nostra intuïció essencial.
5- El moviment suau i lent, seguint una direcció que sentim, sense intel·lectualitzar quina direcció és, ens afavoreix a distribuir l’energia generada per la pràctica per a què es distribueixi pel cos, allà on ha d’anar. Ens aporta una sensació de benestar i vigor al final de la pràctica.
6- Cada sessió és única. A cada taller es mourà una energia diferent segons els participants que hi assisteixin. Participar d’aquests tallers de manera recurrent afavoreix a cada persona a reequilibrar-se ella mateixa (cos-emocions-ment) en conjunció amb el col·lectiu. Així es cultiva una actitud d’observació i de confiança en els ritmes de la vida, tal i com són, que ens ajuda a ser més assertives i assertius.
